Casos

conducir-general

 

“…Tenia moltes ganes de conduir. Era soltera. Vaig començar a conduir. Em vaig casar. El meu marit no em posava fàcil el fet de conduir, qüestionava com ho feia. Quan va néixer la meva filla vaig pensar “realment” tindré un accident”. …Han passat anys. He volgut tornar-hi. Estic tan nerviosa que tinc por d’equivocar-me amb els comandaments, de no girar adequadament, de fer mal a algú, que altres cotxes passin a prop i ràpid, això m’ho fa complicat; per autopista és pitjor. Conduir em col•lapsa totalment: nervis, negativa, tensió muscular, taquicàrdia, opressió al pit… No és ni mareig ni visió borrosa, és por de fer alguna cosa malament. Quan plou, hi ha boira o és de nit, és molt pitjor. … Sóc exigent amb mi mateixa. Sóc bastant tranquil•la i en altres moments difícils conservo la calma…”

__________

“…M’agrada conduir. El problema no és en totes les vies perquè no tinc problemes per la ciutat. És per l’autopista: sensació d’estar tancat, vies sense voral, camions, cotxes que van ràpid, etc. Si estic més estressat o nerviós en general, la por és més gran, noto un cert mareig, visió borrosa, sensació de pèrdua de força, calor, sudoració, taquicàrdia, por a perdre el control, rigidesa… …Fa anys que tinc por, però des d’en fa tres, quan vaig tenir un petit accident sense conseqüències, cada vegada és pitjor. Evito conduir excepte en poblacions. Tinc èpoques millors i d’altres, pitjors. No treballo, ja que he de desplaçar-me, no em puc permetre perdre oportunitats o dependre d’altres a causa d’aquest problema. He de fer alguna cosa…”

__________

“ …Anar a més de 60 o 70 quilòmetres per hora, avançar a un camió encara que pugui fer-ho em produeix molta angoixa, malestar, inseguretat, penso que provocaré un accident… A vegades els cotxes que van darrere meu toquen el clàxon, a vegades m’aparto per no fer cua o per intentar tranquil•litzar-me. Em fa vergonya tenir aquest problema. A vegades arribo tard a la feina, malgrat que surto amb molt de temps, però no explico la veritat… …Em va començar a passar fa anys coincidint amb un moment en el qual tenia molta ansietat i estrès per problemes personals i laborals…”